“Guanyar no vol dir acabar en primera posició. No vol dir batre els altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix. Vèncer el nostre cos, els nostres límits i les nostres pors. Guanyar vol dir superar-se a un mateix i fer realitat els somnis. Hi ha moltes curses que he acabat en primera posició, però en les quals no m’he sentit un guanyador. En creuar la meta no he plorat, no he saltat d’alegria i les meves emocions no han estat una tempesta sense rumb. Simplement, avia de guanyar la cursa, acabar davant dels altres i, abans i durant la cursa, estava segur que arribaria el primer. Sabia que no era un somni, i en cap moment la meva ment no va arribar a plantejar-se què seria el no vèncer. (…) No hi ha cap repte, no hi ha cap somni que es desperti al darrera. I això, al menys per a mi, no és guanyar. Al contrari, he vist grans guanyadors, persones que s’han vençut a elles mateixes i que han creuat la línea de l’arribada plorant, sense forces, però no per l’esgotament físic, que també, sinó sobretot per haver aconseguit acabar allò que ells sabien que en el fons només era fruit dels seus somnis. He vist gent seure al terra en creuar la meta de l’Ultra Trail del Mont Blanc i quedar-se asseguts durant hores amb la mirada perduda, amb el més gran somriure dintre seu, encara sense creure’s que el que acaben de fer no forma part d’una trampa de la ment. Saben que en despertar-se podrien dir-se que si, que ho van aconseguir, que van vèncer tots els temors i que van baixar dels somnis per fer-los realitat. He vist persones que, tot i arribar quan els primers ja han tingut temps de dutxar-se, de dinar i potser fins i tot de fer una bona migdiada, se senten vencedors, i no canviarien el que senten per res del que els poguessis oferir. I els envejo, perquè, en el fons, no correm per això? Per saber que nosaltres som capaços de vèncer les nostres pors, i que la cinta que tallem en creuar la meta no l’aguanten hostesses, sinó que està situada allà on els nostres somnis volen? La victòria no és ser capaços de posar el nostre cos i la nostra ment al límit per descobrir que aquests límits ens han portat a descobrir-ne de nous? I empènyer, a poc a poc, els nostres somnis?”

Kilian Jornet al seu llibre “Córrer o morir”, Editorial Ara Llibres

Kilian Jornet
Nascut el 1987, es quatre vegades campió mundial de skyrunning i bicampió mundial de l’Ultra Trail del Mont Blanc 2008 i 2009, entre d’altres fites tant en curses de muntanya con en esquí nòrdic. El seu palmarès és tot un rècord per a qualsevol esportista de qualsevol modalitat.


www.kilianjornet.cat

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.