Fa molt, molt temps que no escric en aquest bloc (en altres no paro!). Quan no hi ha temps per tot, el més personal queda sempre en últim lloc. Esportivament parlant, aquests últims mesos els he dedicat a preparar l’equip que intentarà el cim del Gran Paradiso, dins del projecte Experiència 4000 2012. La coordinació del projecte m’ha portat moltes hores de dedicació i molts caps de setmana destinats a la tecnificació i motivació dels participants (un equip de més de 30 futurs alpinistes). Paral•lelament, he realitzat diverses sortides d’entrenament per a la Intermon Oxfam Trailwalker. Aquest any, a més d’entrenar a l’equip de l’empresa ICT FILTRACIÓN, també corro amb ells. Tirades sobre el mateix terreny pel qual transitarà la prova esportiva i solidària, d’entre 38 i 58 km.

La primera competició va ser la Mitja Marató de Granollers, que no em va pas anar malament amb el sobre pes que porto i el nul entrenament específic per mitjanes i llargues distàncies sobre asfalt (cada vegada m’agrada menys aquesta superfície, que em deixa baldat!). Això va ser el passat febrer. Just el passat 15 d’abril vaig acompanyar Àngels en la qual ha estat la nostra sisena marató d’asfalt. Vam decidir córrer la de París. No la vaig entrenar de forma específica. De fet, la marató l’he utilitzat com una tirada llarga de la Ultra d’Eivissa (Ibiza Ultra Team, 70 km) en la que participaré el pròxim 28 d’abril (15 dies de recuperació des de París) al costat del bon amic Jordi Domènech i amb l’Àngels com a lleure (ella corre la de 35 km i això tindria que motivar-nos a atrapar-la). Just una setmana després arriben els 100 km de la Trailwalker (petaré?) i set dies mes tard l’ascens al Posets com a últim entrenament abans dels Alps. Cinc dies despres, arriben els 25 km de la Selva Marítima (Costa Brava Extrem Running). He posat una mica de seny i aquest any no intentaré la extrem donat el tute que portaré i el que encara em quedarà. Però queda pendent… Si el cos encara respon, del 25 al 28 als Alps Italians. Ens espera un quatre mil que ja conec: el Gran Paradiso. Com anem molt aviat als Alps, tindrem la muntanya colgada de neu. Resultaran durets els 1.200 metres de desnivell des de el refugi fins al cim si tenim neu fins els cataplins. Després vindran dues setmanes de descans que aprofitaré per ultimar el recorregut de la CAM Extrem, primera edició de la cursa en autosuficiència i non-stop que recorrerà el GR-241. Són uns 55 km en circuit circular Borredà – Borredà. Sóc l’organitzador, al costat del Micro Trail Mont Marc, que en aquells mateixos dies celebrarà la seva tercera edició. La temporada la tancaré intentant els Cavalls del Vent sub 24h, en una competició que ens inventem caçant a un grup de sub36h que sortirà abans. Per descansar de tant esforç, la Transértica, una ruta encara per crear que travessarà els Monegros en ple agost. A finals de setembre podria arribar una nova marató, la de Berlín. Seré capaç de complir aquest calendari sense trencar-me?

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.