Desprès d’un final de temporada amb la Cavalls del Vent (agost) i la marató de Berlín (setembre), inicio un període de descans. El cos necessita recuperar-se. 2013 ha estat un any molt gratificant esportivament parlant: Ibiza Ultra Trail, cim del E4K al Gran Paradiso, Transèrtica als Monegros en solitari, Cavalls del Vent, Trailwalker, etc. A més, amb el Jordi Domènech hem fet un bon team per les llargues distàncies. Ha coincidit que als dos ens motiva aquest tipus d’activitat en el mateix moment, que tenim un estat de forma semblant i que el ritme de creuer que portem ens permet anar junts. Aquest any seguirem fent coses junts… I amb altres companys del CAM que ja han dit que també volen patir! L’Oriol Albero sembla que ens deixa solets per que l’esquena li dona problemes. No sé si es podrà resistir! El relleu ve del Francesc Batlle, que sembla molt motivat a fer Ultres. Altres companys i companyes, con el Carlos Valverde, el Jordi Edo, l’Alexandra, el Josep Crespo, en Xavi Izquierdo, la Marga o la Tanya ja tenen objectius concrets per 2013 en l’especialitat d’ultradistàncies. I de ben segur la llista s’anirà fent més llarga, per que la gent del CAM es forta i resistent!
Durant el últims mesos de 2012 em dedico a fer de tot i res: una mica de muntanya, una mica de trot, una mica de gimnàs, una mica de piscina, una travessa de 65 km Borredà a L’Estany… Tot plegat per mantindrem actiu, però sense gaires ànims ni ganes.
Al gener comencem amb l’Àngels la preparació de la Marató de Barcelona. Per primer cop a la meva vida, corro sobre cinta, al gimnàs. Tinc que reconèixer que no m’agrada gens ni mica, però sortir sol i a les fosques pels voltants de Berga en ple hivern tampoc puc dir que m’apassioni. Per alleugerir l’entrenament faig series sobre la cinta.
La primera prova per saber com va l’entrenament ha resultat dolorosa. Estic fatal. He corregut la Mitja Marató de Granollers desprès d’una setmana amb la grip i dos dies al llit amb febre. He patit molt, i el temps m’ha decebut: 1h56m.
A dos dies de córrer la Mitja de Barcelona em sento millor i amb esperances de que aquests últims 15 dies d’entrenament m’ajudin a acabar-la amb 1h50, el meu temps objectiu en el programa d’entrenament de la marató.
Aquesta marató serà l’última que corri sobre asfalt (ja!). No em motiven. Serà la setena. En tres anys. El que ara em crida son les Ultra Trails i, sobre tot, el tercer intent de la Costa Brava Xtrem. Aquest any, tinc en el meu calendari personal la UT Costa Daurada, la IO Trailwalker, la UT Núria – Berga, la Cavalls del Vent per entrenar i la Ultra Cavalls del Vent Salomon Nature Trails. Entre mig, l’ascensió a un 4000 dels Alps, la Gósol-Borredà, l’edició 0 de la BarnaBrava (Barcelona-Costa Brava), la CAM Extrem i alguna altre cursa, a més d’activitat de muntanya, que ja he començat: Penyes Altes, Gallina Pelada…
La temporada serà llarga i si tot va be no acabarà fins febrer de 2014. Vaig descobrir El Cruce Columbia Argentina – Xile, una cursa en tres etapes que te molt d’aventura per uns paratges brutals dels Andes i la Patagonia. L’Àngels ha donat el seu vist i plau previ per participar-hi formant un equip en la categoria mixta.
Caldrà, dons, entrenar i cuidar el cos per que aguanti tanta canya, i domesticar la ment per que mai deixi de repetir “si que pots. Amunt, sempre amunt!».
Veurem.
Durant el últims mesos de 2012 em dedico a fer de tot i res: una mica de muntanya, una mica de trot, una mica de gimnàs, una mica de piscina, una travessa de 65 km Borredà a L’Estany… Tot plegat per mantindrem actiu, però sense gaires ànims ni ganes.
