CAVALLS DEL VENT SUB-36 H
18 i 19 d’agost de 2011
Al repte personal de l’Àngels Salvador si va sumar el Francesc Batlle i jo mateix. Els temps indicats son totals, es a dir que no descompten els temps de recuperació en els diferents refugis de pas. En tot cas, a excepció de Gresolet, a la resta de refugis de pas vam gastar uns 10-15 minuts entre segellar, beure algun refresc, carregar aigua fresca i comentar la jugada amb els guardes. Al Estasen aquest temps va ser de dos minuts per que anàvem amb el coet al cul.
Sortim a les 06.15h del refugi Rebost. Enfilem direcció Niu d’Aliga i triguem 2.05h a posar el primer segell al passaport de Cavalls del Vent. Seguim i fem cim a Penyes Altes. Arribem a Serrat de les Esposes 4.10h desprès del control de Niu. Acuarius, barretes i seguim.
Fitxem a Cortals 1.40h més tard. 4.00h més i ja som a Prat d’Aguiló. Son les 18.20h.
En aquesta primera etapa hem consumit 12.05h per recórrer uns 43 km, pujar 2.264 m i baixar 1.864m. Estem cansadets però be. No tenim problemes de llagues, no hem fet cap aterrossada al terra i tampoc torçat els turmells. Ens dutxem amb aigua freda i ens posem roba neta.
Més descansats i hidratats, tot esperant l’hora del sopar, replantegem la jugada de la segona jornada. Hem fet una hora més del previst. Això fa que per assegurar-nos el sub-36h decidim que l’endemà ens llevarem a les 03.45h per sortir del refugi a les 04.30h, encara que sigui de nit. Tenim un frontal pels tres i una bona llum de lluna. Sopem (molt be en qualitat i quantitat) i a dormir.
L’esmorzar es força complert. No fa fred. Sortim de Prat al tocar les 04.30h, com teníem previst. La lluna ens il·lumina. Comencem a pujar el Pas dels Gosolans i, un cop a dalt, creuem entre cavalls mig dormits els prats que ens porten a la pista que ens du al Lluís Estasen. Amb 3.10m hem tingut suficient per segellar el passaport i emprendre el descens direcció Gresolet, que ens exigeix un consum de 1.15h més.
La pujada del Pas del Gosolans, els kilòmetres al trot per la pista del Pedra i el sempre excitant descens a Gresolet, fan que els nostres cossos demanin quelcom més que un altre gel o una penosa barreta energètica. Poso l’accelerador i arribo avançat al refugi de Gresolet on demano als guardes si ens poden segellar, vendre uns acuarius i preparar un entrepà. Gentilment accedeixen i ens preparen unes llesques de pa amb tomata i truita. Quan l’Àngels i en Francesc arriben al refugi no donen crèdit a tan fantàstic i agraït esmorzar!
Aquí fem una parada d’uns 30 minuts, entaulats i tot. Tornen les forces i Els Empedrats ara ens semblem menys durs. Però no, sempre son durs de pujar. De Gresolet al Sant Jordi triguem un total de 3.55h. Molta gent escandalosa banyant-se. Fins aquest punt del recorregut hem trobat a molt poca gent. Nosaltres no podem destinat temps al bany, encara que ens ve molt de gust!
Al Sant Jordi fem un altre acuarius. Deu minutets i sortim molt contens a pel nostre objectiu final del Rebost. Anem justets de temps. Fem al trot tot el que podem, però unes vegades per que la superfície del terra no es la més adient per córrer i altres per que les nostres cames comencen a notar que portem molt “tute”, no fem tants kilòmetres corren com voldríem. L’estratègia que decidim es anar esgarrapant minuts corren uns centenars de metres aquí, uns altres allà… La qüestió es no perdre de vista el crono i regular les forces!
Finalment, una mica “petadets”, ens acostem a Gréixer desprès de superar el Coll d’Escriu. Torno a avançar-me als companys per anar a buscar aigua a la magnifica font d’aquest meravellós enclavament. Quedem que ens retrobem al riu, tot just abans d’enfilar l’últim tram de pujada al Rebost. Els atrapo abans del riu, amb un litre d’aigua fresca al camelback i mig més al bidó que porto i que ens te que durar fins el final…
Al riu ens remullem la closca, com hem anat fet durant aquest dos dies de calor cada cop que teníem un riu o rierol al peus.
Tenim alguns dubtes de si podrem mantenir un ritme d’ascens que ens permeti entrar a meta abans de les 18.15h. moment en el que es compliria els nostre compromís de sub-36 hores.
Cavalls del Vent sub-36 hores es un repte físic, però sobre tot estratègic. Cal mesurar molt ve els temps, sobre tot el de descans al refugi a on sopes, dorms i esmorzes. A diferència del sub-24 o la modalitat “open”, el sub-36 pensem que te la proposta intrínseca d’ajustar-se molt a les 36 hores i no de que te’n sobrin (per que això no cal calcular res! Només caldria fer una parada de menys hores al refugi i prendre el tema amb la filosofia “Open”) . Diguem que la gràcia –al menys per a nosaltres- es ajustar-se al màxim possible a les 36 hores i, per tant, fer un esforç de càlcul i de decisions permanent que ens manté en “tensió” fins al final. El risc que assumim es de fer tard, encara que sigui per qüestió de minuts!
Comencem a pujar i veiem el Rebots allà dalt, i lluny. Fa l’efecte que sigui impossible d’arribar allà amb el temps que ens queda!!!
L’Àngels pateix. Va fent, concentrada, sempre al seu ritme dièsel però sense parar-se ni per respirar profundament. Amb la mateixa filosofia ha liquidat Els Empedrats: d’abaix fins a dalt sense parar. El Francesc va donant-li ànims… Jo al davant, marcant el camí perquè no pensi res més que seguir un pas i un altre i un altre…
Només tenim al cap creuar la carretera de Coll de Pal. Sabem que allà hi ha un indicador que diu “Refugi Rebost a 30 minuts”… Tenim clar que entrarem tots junts. Hem format un equip que com a tal superarà o no conjuntament el repte.
Al arribar a la carretera, al desitjat cartellet, encara tenim una hora de marge. Ens relaxem. Sabem que entrem en sub-36 i amés, o farem amb l’estil que volíem: ajustant l’horari. Costa arribar… Cony de refugi, on dimonis ets? Allà! Refugi! Repte superat!
Abraçades. Petons. Rialles. Segell final. Felicitacions de les guardes del refugi. Dutxa revitalitzant. Samarreta neta “Cavalls del Vent” i… Gorra grisa que ens identifica com a sub-36 hores!!!
La segona jornada, d’ aproximadament 54 km amb 2511m positius i 2911m negatius, ens ha costat 13.45h. Això fa un total de 25h50m de marxa total i 10h10m a Prat d’Aguiló.
Ha estat una experiència molt gratificant que us animo a fer… En modalitat sub-24???
Moltes felicitats al Francesc Batlle (un fitxatge del CAM que promet: dues tirades de 100 km en 15 dies!) i un “xapó” per l’Àngels, la meva companya a la vida, que un dia em va proposar acompanyar-la en aquesta “aventura”. Un cop superat els sub-36 hores ara també es la meva campiona.
Les fotos de Cavalls del Vent sub-36h.
