Finalitza el projecte Experiència 4000
Última entrada de www.experiencia4000.com: LA FORTUNA DE FRACASSAR
 |
| Més fotografies a www.experiencia4000.com |
«Si recordes, en tancar les portes de l’autocar a Parets, els organitzadors us vam dir que donàvem per acabat el projecte Experiència 4000. Des del punt de vista d’aportar-vos motivació, coneixement, voluntat i confiança per intentar ascendir un pic de 4.000 metres, el treball estava fet. Sense treure mèrit a l’exigent i sempre costós ascens que encara teníem per davant, enteníem que l’èxit personal de cada un de vosaltres era haver decidit participar en el projecte. L’èxit era estar dins d’aquell autocar, atorgant gairebé rang d’anècdota al fet d’assolir o no el cim del Bishorn.
Doncs bé, hem de reconèixer que estàvem equivocats. No sabíem que el Bishorn havia decidit que Experiència 4000 no acabava a Parets, que seguia en els seus vessants nevats.
El Bishorn diu la seva
La muntanya continuà el projecte pel seu compte i es va obstinar que seguíssim sumant experiències, sensacions i sentiments que ens s’enriquissin com a muntanyencs i, per descomptat, també com a persones.
Sense ningú demanar-li, ella va decidir que aprendríem més si en lloc de fer-nos gaudir d’un tranquil ascens es mostrava inexpugnable i capritxosa.
Ella sabia que oferint-nos un dia assolellat, calorós, clar i sense més vent que les nostres esbufegades gairebé tots nosaltres arribaríem al seu cim i, un cop allà, ens fondrien en abraçades, petons i llàgrimes d’alegria. És més, ben segur sabia que molts tornaríem a casa ansiosos per explicar que després de molt esforç i preparació havíem aconseguit trepitjar un alt cim dels Alps, que havíem estat capaços de fer realitat el nostre petit somni, i que havíem viscut un èxit inenarrable.
Però perquè creixéssim en la nostra afició i aprofundíssim en la nostra voluntat de superació, el Bishorn va canviar el sol per la boira, la calor pel fred i la brisa pel vent gelat. La muntanya es va obstinar en que aconseguíssim un cim diferent al seu: el cim de l’experiència. Aquesta és la forma que tenen totes les muntanyes de fer-nos retornar d’elles una mica més savis. Perquè renunciar a un objectiu immediat i que se suposa a l’abast pot ser desil·lusionant, cruel i fins i tot dolorós, però també sol convertir-se en la decisió més sàvia i encertada que puguem prendre en segons quina circumstància quan l’escenari és l’alta muntanya.
Al Bishorn no vam fer cim, però vam fer alguna cosa tant o més interessant: vam decidir renunciar. O el que és el mateix, vam decidir sortir d’allà més savis i experts per poder aplicar aquest aprenentatge en futures ocasions, dins i fora de la muntanya.
Les diferents cordades es van retirar entre els 3.900 i els 4.060 metres d’altitud, és a dir, a tan sols 250 o 90 metres del cim, respectivament. O el que és el mateix, a una hora els últims i a uns 15 minuts o menys els segons.
Tot un èxit, o no?
És un fracàs aquesta renúncia a un cim que tenim tan proper? Quan pensis en tot el que ha passat i quan les lògiques sensacions de desencís o frustració siguin només una ombra, és possible que arribis a aquesta conclusió: que hem tingut la fortuna de fracassar.
L’experiència de la renúncia per motius climatològics* i sortir tots indemnes d’una situació complexa** (en argot, «un bon pollastre») va ser la millor lliçó, el colofó ideal per a un projecte amb els objectius que plantejava Experiència 4000.
Pensem que fer cim al Bishorn hagués estat de gran satisfacció per a cada un de nosaltres. Per a molts de vosaltres significava la superació d’un veritable i gran repte. I això hauria estat fantàstic, sens dubte. Però la realitat ha estat una altra i, per tant, les satisfaccions també hi són, però són altres i, creiem, molt més valuoses en el camí pel qual avances.
Amb el «fracàs» del Bishorn hem tingut la fortuna d’experimentar i aprendre:
- Que no son les nostres condicions si no les condicions climatològiques de l’alta muntanya -incontrolables i moltes vegades poc predictibles- les que poden decidir el final de la partida.
- Que les coses canvien molt de pressa allà dalt.
- Que l’anticipació és bona companya de cordada per minimitzar riscos majors.
- Que cinc minuts més poden significar una eternitat.
- Que treballar en equip ajuda a superar els moments de desmotivació, defalliment, pànic, ansietat…
- Que depenem molt els uns dels altres: «Jo sol, ¿hauria estat més fàcil o més difícil?»
- Que l’autosuficiència en el més ampli sentit del terme és una eina de supervivència imprescindible en la motxilla.
- Que en determinades circumstàncies la decisió ràpida i taxativa presa des de l’experiència i la conformitat és la millor arma per fer front a l’impredictible.
- Que les coses, com el Bishorn, no sempre resulten tan fàcils i assequibles com semblen.
- Que la por, la incertesa i la decepció, propis o de tercers, afegeixen un factor de risc més que cal aprendre a gestionar (Si vas venir al Puigmal recordaràs el que va dir en Daniel Lleida: «en situacions límit o d’emergència el primer que es perd és el sentit comú, que és l’últim que hauríem de perdre»).
- Que hem arribat fins i tot a dubtar de nosaltres mateixos i dels demés, però finalment hem après a confiar més en nosaltres mateixos i en els altres a través de les nostres i les seves capacitats.
- Que teníem punts forts i febles per descobrir.
- Que podem confiar en el bon material que fem servir.
- Què podem més del que crèiem.
- Que el futur és i depèn de les decisions i accions que prenem en el present.
- Que no som res.
- Que al mateix temps ho som tot.
- Que vam actuar en tot moment com un equip.
- Que vam saber funcionar com a equip en els moments delicats.
- Que totes les cordades van actuar amb responsabilitat cap a elles mateixes i cap a la resta de cordades, garantint la seva seguretat i la dels altres.
- Que la renúncia en aquesta experiència ens servirà molt més en la nostra trajectòria humana i esportiva que un cim anotat a la nostra agenda d’èxits muntanyencs.
- Que el significat de “amunt, sempre amunt” no és quedar-se amunt sinó seguir anant cap amunt. I per aconseguir seguir amunt, algunes vegades és necessari primer baixar.
- I molt més…
Per tot això, moltes felicitats per aquest cim que has assolit anomenat Experiència 4000.
Gràcies per participar.
Amunt, sempre amunt!
Equip Organitzador E4K.
* Boira intensa, baixada dràstica de temperatura, visibilitat molt limitada, màscares de torb gelades, un sol GPS operatiu, pèrdua d’un dels dos walkie talkie…
** No es veu un “pijo”, només mig. La traça d’ascens es perd, per tant, la de descens desapareix. Vam decidir crear una nova seguint el track de l’únic GPS operatiu. Alguns membres de l’equip es veuen afectats per crisis d’ansietat o pànic. En un moment o altre, la majoria sent cert grau d’indecisió, incertesa o inseguretat. Silenci absolut.»
