Em vaig adonar del molt que patiria a la BSS després de l’única tirada d’entrenament en pla i carrera contínua de 18 km que vaig fer setmanes abans de la cursa. A la cursa, els pronòstics es van confirmar i multiplicar. Gran ambient a la sortida. Vent constant i xàfecs discontinus. Sortida. Alegria. Al km 6 (30,5 minuts) començo a notar que alguna cosa no marxa. Les cames dures com pedres i dolor al bessó esquerre. Segueixo endavant, amb alguns trams de pujada caminant… Malament! Hi ha dolor a la cama i també a la psique. Ganes d’acabar. Veig l’arc d’arribada des de lluny. El creuo. Que malament ho he passat. No recordaba què era patir en un cursa. Començo a caminar cap al recinte de avituallament final. Allí comença a refredar-se la musculatura i les cames semblen de fusta. (seguir>>>)Inflexibles. Al poc, m’adono que hi ha alguna cosa més. Un punt de dolor agut al bessó esquerre. Petit trencament fibril·lar. Vaig coix. Toca repòs. Fi de la temporada. Ara si.

Anar a lluislleida.com // ESTRATEGIA Y CREATIVIDAD PARA LA DIRECCIÓN DE PROYECTOS DE COMUNICACIÓN Y COACHING

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.